dissabte, 11 de juny del 2016

PREPARANT EL VIATGE

A només 12 dies per a què comenci l'aventura i ja ho tenim quasi tot llest. De fet, ja fa dies que està llest. O setmanes. Des de fa 6 mesos tenim els bitllets d'avió. Palma-Munich-Abu Dhabi-Delhi. I a l'inversa. 15 dies en què recorrerem una petita part de l'Índia. I deim petita perquè l'Índia és el segon país més poblat del món, després de la Xina, (el setè més gran en superfície) i amb 15 dies... farem el que podrem i el que ens permetin les cames ;-). Però abans que comenci el viatge us explicam com han estat els preparatius per si de cas algun dia voleu anar a l'Índia conegueu quines passes varem fer i com ens va anar.
Abans de tot us diré que partim, com ha de ser a la l'Índia, de motxillers... res organitzat, els dos sols, jugant amb la nostra intuïcióimprovisació i confiança. Una gran experiència que només podia viure amb ell. 
Començam.
Una vegada que tenguérem els bitllets començarem a mirar quines vacunes ens havíem de posar. Anàrem a sanitat exterior i allà una metgessa ens va explicar que per entrar a la Índia CAP vacuna és obligatòria, però si n'hi ha de recomanables: la vacuna de l'hepatitis A i la de la febre tifoidea. També és recomanable prendre el malarone (per a la malària). Cap d'elles entra amb la seguretat social, les compràrem a la farmàcia i ens les posaren al nostre centre de salut.
Això va ser fàcil. El que va ser més complicat va ser el tema dels visats. Com els bitllets d'avió els agafàrem pel nostre compte, també pel nostre compte havíem de tramitar els visats... un fum. Al final acabàrem contactant amb l'empresa CAP21 i ens ho varen tramitar ells. Els hi enviàrem els nostres passaports originals i amb 1 setmana els tornàvem a tenir a casa amb el visat. Ja podíem entrar a la Índia.
Una de les moltes i bones recomanacions que ens han donat els amics que hi han estat (Mar, Virgínia, Lena, Víctor...) es que agafàssim primera classe en els trens. Per assegurar la primera classe havíem de reservar amb antelació i això ens obligava a tenir un poc de planning i ruta.
Si us dic que ha estat tota una odissea aconseguir els bitllets de tren a través de la wec IRCTC, creieu-me. És complicadíssim, i que et contestin un email... un miracle. Amb això ja podem començar a entreveure com serà tot allà...
Res, que després de DOS mesos intentant aconseguir un codi (que m'havien d'enviar des de IRCTC) per poder-me donar d'alta i comprar els ticketsvarem desistir. Vaig entrar a un fòrum de Losviajeros (molt útil) i vaig trobar un futimé de gent que tenia el mateix problema. Entre els missatges un que ens donava una gran solució!! Ens posava en contacte amb una agència de Madrid dirigida per un indi i ell (per una comissió molt assequible) ens va treure tots els bitllets de tren que necessitàvem tenir per assegurar-nos la primera classe (i no morir dins el tren ;-) )
Així que després de dos mails amb aquest amable home i tota la meva confiança dipositada en ell... vaig rebre al meu mail els bitllets de tren.
Una feina menys.
Ens quedaven encara moltes coses per fer, però ja no eren tan urgents i podíem improvisar més.
Ens vam fer amb dues motxilles. Una l'hem comprada i l'altre ens l'ha deixada en Marc i na Maria. Dins la motxilla hi duim poca roba, però tot allò que ens han dit que és IMPRESCINDIBLE per anar a la terra dels Maharajás.
També us he de dir que la nostra intenció és no facturar la motxilla en cap moment, pujar-la sempre a cabina... a veure si ho aconseguim!
Dins la motxilla: 2 llençols, xancles, 1 motxileta petitona, el necesser, tovalloletes, la farmaciola (paracetamol i protector gàstric sobretot), càmera foto, carregadors de telèfon, tota la documentació (passaport, visats, billets d'avió...), la guia de Índia, crema solar, 2 impermeables, repel·lent pels moscards, 1 corda (per estendre la roba als hotels) i la roba (no molta).
Com manquen encara 12 dies, segurament hi afegirem coses. O no.
Duim 182 dies preparant aquesta aventura. Perquè després no diguin que un viatge... comença molt abans de partir. Nosaltres fa 6 mesos que l'hem començat.
Si és emocionant pensar-ho... IMAGINAU-VOS FER-HO!!!!
COME ON!!